El simbolisme de l'estrella de David

Estrella de David a la porta d'Ishtar al 575aC

Estrella de David a la porta d'Ishtar (575 aC)

Després de recórrer un llarg camí dels tres reis mags d'orient arribaran aquesta nit a Betlem per veure a l'infant Jesús i portar-encens, or i mirra com regals. Un estel els guiava tot el camí. Qui sap si era la L'estrella de David, Símbol de el poble jueu.

Magen David, Escut de Salomó o segell de Salomó és un polígon hexagonal format per dos triangles equilàters; simbolitzen un versicle molt apreciat pels jueus perquè expressa la relació amb Déu. Per això, un triangle apunta cap amunt i un altre cap avall, representant el pacte segellat entre Déu i Abraham.

Els seus dotze puntes petites representen les dotzes tribus d'el poble jueu; l'hexàgon regular que tanquen, la forma en què acampaven al desert i en el centre hi havia el santuari dels sacerdots.

Al seu torn és una estrella que guia a el poble jueu cap a la terra promesa. Un símbol de l'Sionisme.

Orígens i evolució de l'estrella de David

L'estrella de David simbolitza el sionisme

L'estrella de David simbolitza el sionisme

Tot i que ja apareix en construccions al segle III, no era un dels símbols més representatius de l'judaisme sinó que era emprat al principi pels cabalistes per la màgia ja que es considera un amulet de protecció molt poderós.

Segons les llegendes està relacionat amb el segell de Salomó, un anell màgic amb un estel de cinc puntes que feia servir per controlar els dimonis i en el qual estava inscrit el veritable nom de Déu. Era considerat una de les expressions simbòliques de la pedra filosofal.

També s'identifica amb un escut màgic que portava el rei David i que el protegia dels seus enemics així com amb l'ànima humana formada pel conscient i l'inconscient simbolitzats pel foc i l'aigua dels triangles equilàters. És en l'Edat Mitjana quan comença a usar-se en nombrosos objectes arribant a ser amb el temps el símbol dels jueus, formant part fins i tot de la seva bandera nacional. És comú veure-ho entre els no jueus com tatuatge que protegeix contra els maleficis. És un símbol interessant encara que en aquest cas em decantaria més per un tatuatge de el símbol de l'pentagrama de què us parlaré el proper dia.


Un comentari, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Raúl Lleó C. va dir

    Jesús el natzarè ser un Profeta Semblant a Moisès, veure Dt.18.18 i Mt.13.54 a l'58, en Jn.3.6, diu: »el nascut de la carn, és carn», això pel que fa a Jesús, és carn o de naturalesa humana res més: l'Esperit que va baixar de el cel, segons Jn.1.32-14, aquest Ser Diví és el mateix Angel que va estar amb Abraham, Isaac i Jacob, i és el Jo Sóc que va estar amb Moisès; veure Jn.8.24-58 i Jn.13.16-17: Quan Jesús el natzarè va parlar de l'Pare o d'Aquell que m'ha enviat, es referia a l'Angel o Esperit que romania en ell: a la Paraula de Jesucrist de vegades va parlar Jesús home i en altres ocasions va parlar l'Esperit del Senyor Déu, veure Jn.12.28; Jn.12.49-44; Jn.5.24; Jn.14.10; Jn.8.54-55; ect