A l'igual que el nus celta de l'amor, o el nus quaternari, El nus Dara és un símbol molt apreciat en la cultura celta. Dara prové de la paraula irlandesa "Doire" que tradueix roure; per tant aquest nus traduiria "nus de roure" i representa les arrels d'aquest arbre.
El roure era un arbre sagrat en algunes cultures com l'eslava, romana o bàltica que el consagraven a déus com Perun, Júpiter o Perkuno; però és en la cultura celta on cobra una especial importància ja que és un dels seus arbres sagrats juntament amb altres com l'avellaner, grèvol, teix, freixe, pi, alzina o pomera.
Un arbre és símbol de vida ja que conté els quatre elements: l'aigua que recorre el seu cos, la terra en la que arrela, l'aire a què s'alça i el foc que brolla d'ell. És sagrat perquè comunica el cel amb l'inframón ja que enfonsa les seves arrels en el món dels morts, el seu tronc s'alça en el món terrenal i les seves branques toquen el cel.
El roure és molt apreciat per la seva grandària, la seva bellesa i les seves glans, aliment i símbol fàl·lic, Pel que la seva essència és masculina (encara que també hi ha personatges femenins relacionats amb ell)
La seva aparença poderosa l'ha convertit en un símbol de saviesa, força i poder; especialment les seves arrels, ja que penetren amb força a la terra, aferrant-se a ella mentre la tempesta assota el seu cos.
Per això, el nus Dara apareix en nombrosos monuments antics com l'Església Cill-Dara de Kildare i en penjolls, adorns (Encara que no és molt comú com tatuatge, cosa que no entenc) com a símbol de les arrels d'aquest arbre. Portar-ho serveix com recordatori de la fortalesa i essència de la persona; la força interior de cada un, el poder per resistir els embats de la vida i enfrontar-se als desafiaments, fortament arrelat a la terra.