Què hi ha més mític al món del tatuatge que un cor amb la frase “Amor de mare”, unes delicades orenetes, o una bella pinup al braç? L'old school és un estil de tatuatge de sobres conegut i reconegut pels amants de la tinta a la pell, i sembla ser dels més antics al món occidental –i que em perdonin els pobles bàrbars, ja que ells ja es tatuaven, em refereixo a la història contemporània.
Els tatuatges estil old school són el que les nostres àvies van anomenar tota la vida el “tatuatge de mariner”, i no sense raó per part seva: aquest estil va arribar precisament a través dels navegants (sobretot els anglesos, segons sembla) que solcaven els oceans allà pel segle XVIII, que van quedar absorts per la tècnica de tatuatge del poble polinesi, van prendre bona nota del procés, i se'l van portar a l'Europa de l'època. Més tard, per raons òbvies com la migració d'aquests mariners a noves terres com els Estats Units, va començar a propagar-se i va acabar anomenant-se com tatuatge tradicional nord-americà, i és com el coneixem avui dia.
Els primers artistes com a tal, persones que es dedicaven gairebé en exclusiva a aquesta professió del tatuatge, van sorgir allà per finals del segle XIX i van cobrar auge al segle XX. Noms com Hildebrandtr, Ed Smith, Ben Corday, el matrimoni Wagner (Maude i Gus), Hoffmann… sense oblidar-nos de l'arxiconegut Sailor Jerry.
Amb els anys, sobretot a partir de la II Guerra Mundial i principalment als Estats Units, aquests noms es van consolidar en el col·lectiu del tatuatge i van sorgir grans artistes que arriben fins als nostres dies. També es van consolidar aquests dissenys tradicionals, associats moltes vegades amb la delinqüència i les “ovelles negres” de la societat, si bé avui dia (gràcies a la normalització del món del tattoo) es veuen com a dissenys autèntics i que no passen de moda.
A la senzillesa hi ha el gust
La tècnica dels primers tatuadors d'aquest estil era obsoleta en comparació dels mitjans que tenen els tatuadors d'avui dia, sobretot pel que fa a màquines i material. Per això els dibuixos havien de ser el més simple possibles i les línies que tant caracteritzen aquest estil fossin línies gruixudes, molt definides i això sí, colorits, sent els colors bàsics els més utilitzats (negre, verd, vermell…). A més que possiblement les persones que tatuaven els mariners, si bé amb el temps es van anar especialitzant en l'art del tatuatge, eren precisament altres mariners o persones els dots artístics dels quals no devien ser les més depurades.
I després d'aquesta breu classe d'història ens fiquem de ple a destacar els punts més importants per identificar aquest estil tradicional:
Primer de tot, i potser més important: les línies. Un bon tatuatge tradicional ha de tenir unes línies gruixudes, marcades, però molt fermes i potents. Els artistes diuen que l'estil tradicional no és senzill precisament per la simplicitat però potència del traç.
Un altre punt clau és el color, ja hem dit que als tatuatges tradicionals això es basa en colors bàsics, perquè inicialment eren els més fàcils d'aconseguir i els que millor envellien (tinguem en compte que els que portaven aquests tatuatges era gent exposat moltes hores treballs al sol). Vermell, groc, verd, per descomptat negre… colors sòlids i potents. Amb els anys s'han mantingut fidels a aquests primers dissenys, i és estrany veure bons tatuatges old school amb colors que surtin d'aquesta paleta.
I un aspecte que crea controvèrsia és el disseny. Semblen molt simples, senzills, dibuixos que gairebé podrien estar fets per un nen petit… Però moltes vegades són dibuixos detallats i per mantenir l'estètica de línies gruixudes els dissenys són, segons diuen els tatuadors d'altres estils, força complicats de fer mantenint l'essència i l'estil tan característic d´aquestes obres d´art tradicionals.
Temàtiques de l'old school
Fonamental és la temàtica del disseny, ja que si bé qualsevol dibuix es pot “oldschoolditzar”, n'hi ha alguns que tenen més a veure amb l'essència i la història del propi tatuatge tradicional.
Els més antics, a causa del seu origen, són els relacionats amb allò marítim i els mariners: rudes àncores, enormes vaixells que poden ocupar esquenes senceres, estrelles nàutiques… Es relacionen aquí també les orenetes, solien fer-se en parells i se'n tatuaven una al partir del viatge i una altra a la tornada, sent aquestes aus un símbol d'enyorança o esperança.
També són molt típics els dissenys relacionats amb el que es considerava la “mala vida” com poden ser dibuixos de daus, jocs de cartes, o dissenys relacionats amb beguda.
Sent com eren els tatuatges en aquells primers anys una cosa que gairebé era en exclusiva per a homes (de fet, les dones conegudes per portar tattoos sembla que eren o família dels tatuadors o dones de les quals es deia portaven mala vida com les prostitutes), molts dels dissenys estaven relacionats amb dones belles com podien ser sirenes, pinups, índies i vaqueres… I relacionats amb l'amor com els cors eterns als que podien afegir dagues, espines, o rètols.
I fins aquí un breu repàs del que és el tatuatge old school. Un estil clàssic, atemporal i que conserva l'autèntica essència del que és el món del tattoo. Quan tinguis al cap un nou disseny i no sàpigues quin estil vols, aquesta la millor opció!