Segurament et soni el ta moko, l'art de tatuar dels maoris en què es feien intricats dissenys especialment al cap.
No obstant això, és possible que no et soni tant la història del ta moko que volem explicar-te. Sabies que aquest tipus de tatuatges van estar relacionats amb el trànsit de cap humanes al segle XIX?
L'art sagrat del tamoko
Als maoris els encantaven els tatuatges, als que anomenaven “ta moko”. El fet que gran part dels dissenys es concentrés al cap té una explicació: aquesta gent creia que aquesta era la part més sagrada del cos, de manera que era la preferida a l'hora de tatuar.
A més, cada disseny era únic per a cada individu, a qui es reconeixia pel patró del seu tatuatge. Als homes era habitual tatuar tota la cara, mentre que a les dones es reservava la zona de la barbeta i els llavis.
Un souvenir de mal gust
Per desgràcia, a finals del segle XVIII, i durant una de les primeres expedicions a Nova Zelanda, un anglès anomenat Joseph Bank va comprar un parell de caps humans tatuats. Així, va començar una inquietant moda que va omplir les parets dels salons d'Europa de centenars de caps tatuats.
De fet, va arribar a haver-hi tal demanda de caps que hi va haver casos de pocavergonya que van tatuar la cara dels seus esclaus per vendre el seu cap o que fins i tot van tatuar caps de gent que ja havia mort. Així, el costum mil·lenari del ta moko es va anar perdent. Ningú volia acabar amb el cap penjat d'una paret europea. Per sort, a poc a poc (i sobretot gràcies a les prohibicions d'aquest horrible trànsit de caps al segle XIX) la tradició del ta moko va tornant a la comunitat.
Esperem que us hagi agradat aquest article sobre curiositats dels tatuatges. Digues-nos, coneixies aquesta història? I aquesta tècnica maori? Recorda que ens pots explicar el que vulguis, només ens has de deixar un comentari!